sortida punta d'ouro

Aquest cap de setmana he sortit per fi de la ciutat i he anat amb uns amics a Punta d’Ouro. Tocant a la frontera amb sud_àfrica. A 3 hores en chapa, després de creuar l’entrada de mar que hi ha a la ciutat, en barca. Anant va ser amb barqueta, més concretament. Tornant amb un de gran amb els cotxes a dins. Les fotos estan festes desde la coberta de dalt, on no hi podia accedir ningú, només els que volíem fer fotos. Tot i que l’home que ens va deixar pujar, tenia al cap, que les fotos que havíem de fer eren del logo del barco, dels salvavides i de la bandera. I vinga a insistir, fins que les vem acabar fent. La del salvavides és a l’estil de les dones d’aquí, que els hi encanta “possar” com si fossin models, però d’una manera increïblement exagerada. A la coberta n’hi havia una amb el seu home, que fins i tot es va obrir de cames, mirant a l’horitzó mentre ells li feia un no parar de fotos!!em vaig haver de girar perquè em va venir un atac de riure! Les altres fotos són de les barquetes que creuen, i de la posta de sol de l’altra costat de la badia (catembe, que també forma part de la ciutat). Algun dia parlaré de les xapes més a fons, però haig de dir que encara estic “mig sorda” després de 3 hores de rap a tot drap. VA ser per això que no vaig sentir les trucades que em veu fer des d’Olot!!Això si, els autòctons, tots dormint com uns socs. Punta d’Ouro, és fantàstic, excepte pels boers sud_africans, que van amb una prepotència que fa inevitable agafar-los tirria. És una petita ciutat, de moçambicans, invadida per lodges i 4x4, on molts parlen l’anglès perfecte perquè els negocis són dels sud_af. Tot i així ens vem quedar a casa una família d’allà, ben llunyet dels boers i vem sopar tots a les barraques del poble, on després de 1, 5 hores d’espera, a l’estil d’aquí, menges unes carns i peixos a la brasa boníssimes! I les platges són precioses, amb una marea que baixa molt i et deixa el fons marí superficial a la vista, ple de colors, plantes i bitxitus...i rodejat d’unes dunes molt especials perquè estan recobertes de vegetació, que es veu que no existeix enlloc més. Jo vaig passejar per allà mentres els que havien fet el curs de submarinisme van anar a visitar les tortugues gegants, els meros, el coral, el peix globo, morenes, mantes...jo volia anar a nedar amb els dofins i el tauró-balena (family, només menja plàncton), però és d’aquests snorkels que pagues sense que t’assegurin si veuràs res. I com que els del submarinisme no en van veure, ho vaig deixar córrer. Però com que diuen que Moçambique és dels millors llocs del món per fer submarinisme, ben aviadet faré una escapada a fer un curs. El que em sap greu és que em vaig oblidar de fer fotos....

Per cert, ja us vaig explicar que he començat les classes de portuguès? Amb un noiet que estudia ciències polítiques i diplomàcia. Diu que li agradaria ser diplomàtic a Espanya. I jo li vaig haver de dir, que potser llavors s’hauria de replantejar el fet d’arribar 45 minuts tard a la nostra primera classe, sense avisar...que no se si li acceptarien massa fora de Moçambique, je, je...

I moltes gràcies a totes i tots pels comentaris. Em fa molta ilu que participeu i us llegiu el que escric. Olga, gràcies per les teves correccions ;-). De fet, vaig escriure voracus, pensant que la paraula ni existia en català. I iaia, què és això de patir? No serveix de res. Si el temps passa volant! Estic la mar de bé. Amb uns quilets a sobre de més, o sigui que ni passo gana, ni fred, ni res de res!

Petons a tothom!!!