dissabte, 11 de febrer del 2012

les meves petites grans vacances de nadal a Vilanculos












Després d'un Nadal estrany, i d'haver viatjat tant poc durant el sumatori de mesos que he passat a Maputo, vaig fer una escapadeta cap al centre del país. A uns 700km de la capital, i unes quantes hores d'autobús atapeït, calurós i petitot...un nen dormint a sobre meu, una senyora gordota fent-me caure al passadís, i un conductor que tot i que li agraeixo per altra banda, per haver reduït el temps de trajecte, només va parar una vegada al llarg de les 8 hores de viatge, per buidar la bufeta al mig del camp, jeje..

Vaig anar a veure uns amics que viuen a Vianculos, al davant de l'arxipèlag de Bazaruto. Jo us recomano que ho busqueu al google maps per a que us moriu d'enveja.

Tenia uns problemes de cadera i el metge em va recomanar passejos per la platja i descans...o sigui que fent cas al metge, vaig aprofitar que els boers havien marxat després de les festes, i vaig "esforçar-me" a passar-hi uns dies.

Les imatges dels pescadors és davant on treballa un amic, a un lodge. A les tardes arriben els pescadors, i les dones hi van a recollir i comprar els peixets, gambes, cloïsses...realment a la fotografia no es veu la marabunta de gent que s'hi reuneix. Durant aquell petit descans, els nens encara no havien començat l'escola, i tinc quadres retinguts a la meva retina que m'acompanyaran sempre: "les criances" banyant-se, jugant sorollosament a la platja amb els seus barquets de fusta. Aliment per als bons records!

També vaig anar a visitar un orfanat que es dedica a potenciar l'aprenentatge de les arts plàstiques...així els nens podran tenir una professió. Un lloc realment fantàstic, en procés, capitanejat per una holandesa, ja moçambicana.

Una altra imatge que ja formen part de mi, és quan vem pujar la duna vermella. Per un costat, una manta verda de bosc tropical, per altra l'oceà, barallant-se amb una tormenta. Un bany fantàstic, amb llampecs de lluny, l'arc iris.. (de lluny, mama)..

I per cert, ja puc dir que he creuat el tròpic de capricorn a dos països diferents! Primer a Namíbia, i ara a Moçambique, tornant amb uns amics. Una parella portuguesa, la noia de la qual surto a les fotos. Un moment de relax a un hotel de luxe de la zona ;-)

la Sarita



Ja coneixeu la meva companya de pis i amiga...no obstant, sovint ni jo la reconec...em recorda a alguna película, jeje..

la segona imatge és d'un cafè molt xulo que es diu l'estufa. És un hivernacle, ple de plantes, on pots degustar batuts, sorbets, tot tipus de cafès (exquisit el cafè frappé), panets torrats farcits de verduretes i formatge, o de carn a la brasa...en fi, un lloc fantàstic per esmorzar el diumenge al matí! El noi de la Sara és el que ens acompanya. Es diu Gito.

tempestes tropicals




Tot i que les fotografies no fan justícia a la realitat, us deixo unes imatges de la tormenta que hem viscut avui. Semblava que venia un tornado, però finalment era una cortina de vent i pluja. Hem començat a sentir vidres que es trencaven, coses que queien...Imaginem que era algú que tenia les finestres obertes i la força del vent les deu haver fet rebotar...les dues a correcuita a treure la roba estesa, a tancar finestres, desendollar-ho tot...espectacle musical i efectes especials en directe, entre llamps i trons. Ara ja s'ha calmat. Feia tanta calor avui...i ara amb tot tancat la Sara i jo estem ben xopes...em sembla que anirem a fer una dutxa ràpida sota la pluja. un privilegi a aquest país!!!

La Francina


Encara no us havia presentat la Francina, l'altra empregada. Sort en tenim d'elles que ho carreguen tot. Aquí sense cotxe, es fa pesat. Elles són totes unes senyores fornides. Bàsicament ens passen quasi dos pams a mi i a la Sara. Mentre que la Maria em diu donya o senyora ( i té 44 anys), la Francina em diu menina -noieta- (i té 30 anys). Em fa gràcia aquestes diferències generacionals i com afecta amb la relació amb els altres...