Com diu l'Helena, un sopar hispano colombià. Ella és d'allà. Els nois treballen com a joves cooperants a l'Agència Espanyola de Cooperació y Desenvolupament. El menú estava format per una graellada de peix i marisc, una amanideta de mango, truita de patates i ceba amb pernil salat i formatge (invent de l'Eduardo), i tiramissú de postres. Deu ser el postres més car del món, segons comenta l'Isidro..El temps de trobar els ingredients, el preu d'aquests i preparar-lo, jejeje.
Vem acabar fins la matinada jugant a jocs de taula. El de les fotos és el de les pelis en mímica. A la que surto amb l'Helena hi veureu un mapa mundi al revés, català....L'Isidro és el que està amb el portàtil, "skypant" amb la seva noia Maputo-Madrid. Us deixo alguna imatge de quan ja sortia el sol. I la de dos fantasmes passejant pel mig del carrer. La fotografia de la Vila Algarve, és d'un edifici que hi ha de camí a casa meva. Restaurada seria una meravella. Però té u passat fosc. Era una presó a l'època colonial. Bonica per fora i lletja per dins, sobretot als soterranis, plens de sales de tortura...Crec que seria un bon lloc per a un museu d'història recent. Com sempre el blog fa el que vol amb l'ordre de les fotografies...;-)
El dinar de nadal el vaig passar amb una miga i la seva family. El menú era portuguès. Gall d'indi, bacallà...
Espero que tots i totes passessiu un tió fantàstic envoltats dels vostres. M'hagués agradat estar per allà (excepte pel fred!). Aquí la veritat que el clima no ajuda a sentir el nadal.....Muitos beijinhos a tothom i una abraçada ben gran. I sobretot els millors desitjos pel 2012!!!
La vida al carrer vista des d'un cotxe. La que condueix és la Sara.
Les botiguetes de roba, la cabra sobre un trailer, els nens de vacances, la venedora dormint sota la parada...El mural de la Praça dos Combatentes (lluita anticolonial), o el mural internacional de la Coca-Cola. Una plaça de toros portuguesa, les xapes, els arbres de mangos, cocos...les acàcies.
Va ser amb alguns profes de la uni. Em van dir que volien conèixer el piset, i de pas, dissimuladament, un soparet amb pa amb tomàquet, pernil i truita de patates, com la que els hi vaig preparar al primer comiat...
La noia arrissada és la Vanessa, portuguesa. Està fent la investigació del doctorat. Una delícia de persona. Igual que l'Anna, l'ajudant del director (el de cabells blancs....i blanc). El de la camisa a quadres, en Julio, és el que em va portar el ram de flors. Tot un ex-ministre post-independència encantador. Els altres també són genials. Són una petita família, on cada membre és ben diferent un de l'altre.
Menú (pq veieu que em cuido, tot i la dificultat de trobar els ingredients i els preus!!!!): pa amb tomàquet i pernil salat (viatger). Truita de patates i ceba. Amanida de remolatxa amb sèsam torrat. Amanida freda de berros (he descobert que l'agriao és igual), gambes i calamars. Petxines al vi blanc. Peix (no recordo el nom, però era lleig) marinat amb torradetes amb mantega. I de postres, macedònia (ofegada il·legalment amb ginebra per part d'un dels profes).
Vaig guardar-ne una miqueta pel senyor Machaba, que li havia promès. És el xef dels que s'encarreguen de la manutenció de la uni, i el que em va ajudar a traslladar taules i cadires de la facultat a caseta, pel sopar.
Lixile a tothom (bon dia)...Sé que la promesa ha trigat una miqueta...els ritmes d'aquí se m'enganxen (i els problemes d'internet...). Els primers dies van ser d'apatia total (suposo que el cansament de la tesina em va sortir per cada milímetre del meu cos). Quan ja començava a tornar l'energia, la calor. I deu ni do. Va caldre una mica d'adaptació, perquè era incapaç de fer 4 passes. Ara en fa, i molta, però és més suportable. I es clar, per a que l'arquitecta no perdi el ritme professional, la xarxa d'aigua del pis va començar a petar per tot arreu, i m'he passat d'obres 3 setmanes. I cal dir, que encara no s'ha acabat...en fi, paciència és el que més aprendré a tenir aquí, je, je.
Aquesta primera entrada serà per presentar-vos el piset. Encara una mica buit, però gran, lluminós, molt ben localitzat i reformat (excepte tot el sistema d'aigua, aixetes, piques, banyeres, ji, ji, ji). El pis està a un bloc força alt, de l'època colonial, a la primera planta. Té dues entrades: una a la cuina, que era pel servei i l'altre per la sala. La veritat que la Sara i jo fem servir la primera i "el servei" (quin mal, només de dir-ho) l'altre. Qüestió de còpies de claus, res més...La cuina és grandiosa, i per sort el propietari ens va "deixar" una nevera i fogons molt decents. Hi ha un balcó interior molt gran pel safreig....i un bany pel servei!!!que fort. Tenim dues habitacions de matrimoni, i la meva té un bany a dins ;-). Després un altre més gran amb banyera, que és el de la Sara. La sala també és grandeta i tenim un balconet molt espaiós.Els mobles, qeu consti, que també els ha portat l'eugenio (el propietari). I reixes i finestres mosquiteres a tot arreu!je, je.
Ah! us deixo una imatge d'uns animals domèstics adoptats...4 kg de gambes tigres que vem comprar a uns pescadors....dormen al c
ongelador.
Avui, per no anar acumulant posts, intentaré fer-ne uns quants. Preneu-vo-ho Kutsongo kutsongo, com diuen aquí (poc a poc). Muitos beijinhos.
Iiiiiiiii, sé que a molts us costa tenir accés per poder fer comentaris, però la veritat que m'agrada més quan hi deixeu les vostres paraules....
I una altra cosa. Que consti que m'erforço molt en l'estetica del text i les fotos, però en fi, que el blog ho publica tot com vol!!!!ni canviar el color del text....
