els primers 15 dies...

Hola a tothom per fi!

No recordo que vaig escriure l’altre vegada. Estic escrivint desde l’hostal, per anar més ràpid a Internet..Les connexions no són cap meravella: el sistema es penja, o va lent, o el teclat és impossible…o directament no funciona durant hores...sort que ara m’han donat un espai a la universitat des d’on treballar, amb wi-fi!!!!!!!!!!!!!!!!!! Però només hi puc anar entre setmana, i a més a les 5 ja marxo perquè aquí a les 6 és fosc i tinc un bon tros..Tornaria amb chapa, però a aquelles hores hi ha unes cues bestials...De fet, aquí els horaris són de 7.30 del matí a 12.30 i de 13.30 a 17.00 més i menys...Es dina a les 12.30 i es sopa a les 19.30. Jo encara no m’hi he acostumat.

A mi per aquí, tot molt bé. Els primers dies m’estic a un dels pocs hostals que hi ha, ple de guiris que van passant…tot i que molts són mexicans, sudafricans, espanyols, catalans i bascos..Molts han vingut també per fer investigacions, documentals, estudiar, treballar....i alguns atrevits que porten anys viatjant i treballant uns mesos si i els altres no..Els primers dies, sobretot els he passat al bairro de cimento, el colonial, que te encant, amb uns arbres tropicals als carrers preciosos. Tot i que està una mica destartalat (les voreres són amples, però no compleixen cap mínim d’acessibilitat, perquè les arrels dels arbres surten per tot arreu)..És on hi ha les embaixades i temes oficials, la gent amb pasta, estudiants de fora...I es nota aquest afany de demostrar...alguns semblen molt mafietes...i d’altres es veu que tot i no tenir casa es compren uns cotxes increïbles...No hi ha massa blancs, la veritat...però els que hi ha , estan a aquest barri..AH! i també hi ha molts moçambicans hindús que tenen els negocis de botigues i diners ( fa molts anys hi havia relació comercial amb la índia), alguns musulmans amb la seva barba i xilaba...Ara mateix sento les pregàries desde la mesquita. Quan ja vas al bairro de caniço, barri informal, la cosa canvia..Les zones més a prop del centre tenen una densitat molt alta de casetes-barraques, i com més t’allunyes es torna més rural…Els nens al carrer jugant (tots van a l’escola, però ara estan de vacances), la gent fent feinetes a l’aire lliure, arbres fruiters al mig...Aquesta part si que és un caos, sobretot a l’hora de voler-hi actuar, perquè la majoria de barris no tenen serveis mínims, i no hi ha cap ordre..Han crescut sense cap mena de planificació. Tindré feina a investigar. Tot i que hi ha moltes universitats europees investigant per aquí, i tenen molta informació. M’anirà bé.

El viatge va anar bé. Quan vaig arribar a Johanesburg estavem a 10 graus! Pensava que a Maputo seria igual, però el clima és fantàstic: al vespre fresqueta i de dia calor, però no insoportable. Avui, però, fa una mica de fred. Hi ha molta humitat, per això..Perfecte, vaja. De moment només m’ha picat un mosquit, el primer dia, però estic perfectament. Quasi no n’hi ha, i em ruixo d’antimosquits cada dia, tot i que els estrangers aquí, fins i tot beuen l’aigua de l’aixeta..Crec que la capital és menys problemàtica en aquest sentit...Jo de moment, prenc totes les precaucions possibles...A Johanesburg vaig quedar amb l’Arnau, un barceloní, que ha anat un any a treballar a la Fundació Ibo, a l’illa Ibo, al nord de tot. No vem acabar de fer el viatge en bus junts perquè es va equivocar de dia de reserva..Vaig marxar amb un minibus de luxe, que en diuen (una furgo amb molts seients i bones condicions, un pèl estreta, amb l’aire condicionat a tope, puf) fins a la frontera, Nelspruit. D’allà amb un alte fins Maputo. Aquest ja era menys sudafricà (música a tope, força calor, conducció rapideta...) El viatge estava amanit amb camps i camps de palmeres i tarongers..Amb la potra que té l’Arnau, va conèixer un diplomàtic que el va acabar portant en cotxe fins l’hostal, passant les fronteres com a diplomàtic, i va arribar 5min després de mi, tot i pensar que arribaria el dia següent. L’endemà vem quedar amb una estudiant d’arquitectura de Madrid i vem anar a l’ambaixada a fer papers. Després vem anar amb chapa (unes furgonetes on hi caben tantes persones com vulguin pujar –unes 50.000, je, je-) fins la costa del sol, on hi pescadors amb barquetes. Vem veure com portaven el peixet i els camarao (gambes) ben vives –s’escapaven per la platja- i les dones ho seleccionaven per portar al mercat. Em penso que us vaig dir lo de les senyals..Casualitats i coincidències per tot arreu..A l’ambaixada em vaig trobar un historiador de Barcelona que havia conegut fa mesos, i hem quedat demà per veure’ns..s’ha casat i torna a a viure a Barcelona. Ell m’havia posat en contacte, fa temps, amb un empresari català que porta una ONG a Moçambique. I casualment va resultar que era la que havia contractat l’Arnau. També vem coincidir amb una espanyola que havia viscut a Ibo i deia que és un paradís, i ara porta l’àrea de cultura espanyola a Maputo. M’avisarà per a totes les activitats que es fagin.

L’endemà vem anar a la platja (molt xula, amb aigua calenteta, tot i que la gent no es banya perquè diuen que està freda encara!!!). Caminant, una coseta em va saltar als peus...miro, i era un pollet groc, preciós i petit..i ens va començar a seguir...Al final el vem adoptar perquè feia peneta deixar-lo allà. La gent ens preguntava si el volíem per menjar, i quan els hi explicàvem que ens havia seguit, a tothom li feia molta gracia i li donava cacauets i cosetes per menjar..Mentre pensàvem quin nom posar-li, de cop ens piten des d’un cotxe. Era en Bob, el diplomàtic. O sigui que el pollet ja va tenir nom, per això lo de les senyals..Vem anar al mercat del peix. Ens vem comprar 1kg de cloïsses, tant fresques que m’escopien, per 40meticais, menys d’un euro. Mig kg de gambes enormes per 3euros, i un bacallà i una dorada per una mica més. Un noi ens ho va cuinar per 3 euros i ens vem jalar les cloïsses i gambes, acompanyades d’una sidra que veuen aquí, Savanah, a la seva terrasseta del bar...fantàstic!!! Tornant amb en Bob,el pollet, i els peixets per cuinar a l’hostal, un noi ens va ajudar amb temes busos i chapes perquè deia que li agradava la gent amb animals, je, je..Vem colar el pollet a l’hostal. Vem patir una mica perquè piulava molt i no menjava...però al final es va relaxar. L’Aranu estava decidit a emporta-se’l a IBO, i ja us el podeu imaginar, amb la motxilla a l’esquena, una maleta de rodes i en Bob a la butxaca, cap a l’aeroport...La nit abans, vem riure molt imaginant-nos com passaria els controls i què diria el seu jefe català quan el veiés!!! I si, si, hem truca unes hores més tard, per dir-me que el pollet s’havia portar la mar de bé, no havia piulat a l’aeroport,havia passat pel control a la butxaca i que havien arribat bé! Ah, i una altra coincidència...L’Albert historiador i antropòleg, que el vem tornar a trobar pel carrer (en una ciutat de 1.3 milions d’habitants), ens havia donat un contacte del ministeri AECID que està relacionat amb projectes de cooperació amb la meva uni de Maputo i em pot ajudar molt. I just va seure al seient del costat de l’Arnau a l’avió!

Els altres dies, he estat visitant la ciutat amb el director del Departament d’urbanisme (el qual em va convidar a una mariscada banyada d’un vi blanc sudafricà, al club nàutic je, je); coneixent la Universitat (un palauet colonial voltat de jardí, petit i encantador), el director, professorat..etc..Allà també vaig coincidir amb els d’enginyers sense fronteres amb els quals m’havia escrit..I amb un profes d’Edinburg que fa temps que volia conèixer i justament estava uns dies allà! Senyals, senyals....

Ara busco pis, i ja n’he mirat dos. Una associació de dones i una família que m’han recomanat. Aquesta tarda en veuré un altre i demà matí també. I triaré. S’ha de vigilar perquè als de fora et fan unes clavades IM-presionantes...Ja tinc ganes de tenir el meu lloc..Aquí al backpackers no s’està malament, però no m’organitzo bé...i hi ha una mica rotllo africà: un dia no hi ha aigua, l’altre fan obres i s’obliden d’una escala davant la meva porta, sino ho acaben avui ho acabarn quan sigui, un dia em llencen el menjar que he cuinat....Demà decidiré on anar...He conegut un estudiant d’arqutiectura madrileny que viu al caniço, al barri informal..està fent el projecte final de carrera i treballa amb l’ONG Africa Directo..diu que s’hi viu bé, tranquil i sense problemes...però no et preocupis mama i iaia que de moment no hi aniré a viure, je, je..

Què més? Pels que els agrada l’arròs, aquest seria el seu paradís...L’altra opció és la polenta, que és sossa com ella sola...ja vaig intercal·lant..cuino jo, menjo fora (pots menjar un bon plat amb ampolla de litre d’aigua per 2 euros!). Surt més econòmic que comprar al super...Hi ha mercats de menjar, i moltes dones que venen al carrer (fruita i verdura, panotxes, cacauets....).Quins maracuyàs i quins pomelos!!!! I també és curiós que a cada cantonada hi ha uns homes amb armilla groga que venen les recàrregues de telèfon..Jo ja en tinc un per anar per aquí..un nòkia nou, però bàsic com els primers..aquí tothom es fa perdudes i missatges, i com que jo encara truco, se m’acaba saldo de seguida....no estic acostumada a anar carregant cada dos per tres com fa 10 anys.

També he decidit fer classes de portuguès. Amb el meu portunyol m’entenc, però per les reunions de tesis fa pal no poder fluid. De totes maneres, portuguès, portuguès, només el parlen a la capital i a les administracions de les ciutats...hi ha molts idiomes a part, que evidentment, no entenc...

Avui aniré al meu primer concert a una saleta que hi ha aquí amb l’hisotriador i els enginyers, i altres persones que no conec...ja us explicaré a veure què tal és.

Bé, ara aniré a internet a penjar això. Posaré alguna foto, tot i que no n’he fet quasi cap, de moment..

Petons a tots i totes!