Com he comentat abans, ara que em funciona el PC, actualitzo tot el que queda pendent....
A finals de maig hi va haver un festival de música a Swazilàndia. El
país és tot ell un paisatge espectacular, i per tant el lloc del festival
tampoc va ser menys. Entre les dues ciutats principals, Manzini i Mbabane, hi ha
un lloc anomenat House Fire, on es fan moltes activitats. Un lloc divertit, de
tendències hippies gaudinianes. Voltats per muntanyes i camps de canyes de
sucre, la música, els gegants i els cabeçuts, la fira d'artesania, la pintura,
la fotografia, l'escultura, entre d'altres, van aplegar gent d'arreu del món.
Bé, en realitat la majoria eren swazis, sudafricans i moçambicans, i tots els
estrangers que estem per aquestes terres.
Noies, se'm va oblidar d'explicar-vos-ho...recordeu la tortura que em veu
fer anant a Bretanya? Amb aquella cançoneta que no paraveu de cantar com
martellets?....doncs em vaig venjar de vosaltres!!!!! L'Ayo va tocar en directe
al festival. I va ser fantàstic. Em va agradar i tot. Down on my knees I'm begging you......jejejeje...
Del festival em va sorprendre tot. L'organització (tant poc moçambicana
;-)), un entorn idílic, llocs per acampar, cap grossos i gegants (a l'estil
africà), el recilatge que es feia a per tot, les barraquetes amb menjar de tots
tipus, gent de totes les edats i identitats....En fi, per repetir...Això si,
cal anar-hi amb forro polar i botes a no ser que siguis boer!
