el bambi (la foto la veureu clicant a sobre setembre, coses del directe)

sé que no és un bambi, el director no parava de dir-m'ho. Però és tant macu...tant bambi....
La foto és d'un "lodge", prop del parc Kruger, a Sud Àfrica. Quan va arribar l'Estanis, el meu tutor, per fer el workshop, ens vem escapar el dissabte cap allà. Vem passar la tarda i vespre a aquest parc petit que hi ha al costat del famós Kruger. Només arribar, al costat d'una casa, ja es podia veure l'aire que respiraríem l'endemà al parc. dues girafes enoooooooormes de fusta, al costat de la casa veïna, ens varen donar la benvinguda. Aix, que no, que les girafes es mouen..no pot ser, són de fusta..que no que no...i no, dues magnífiques bèsties, menjant de l'arbre del veí. A la nit, a la llum de la lluna i d'un bon foc, vem fer una barbacoa ben sudafricana...i alguns amiguets van voler venir a compartir la vesprada amb nosalters...nyus, "acuna-matatas", i els bambis. Fotos del diumenge al parc, no us les puc ensenyar, perquè seguint la meva filosofia Murphy, a la segona foto, em vaig quedar sense bateria. Quan torni a Barcelona haig de fer una "troca" amb els que hi vem anar, i ja us les ensenyaré.

Bé, el blog no em deixa carregar la foto. La intentaré posar al següent.

Per cert, torno d'aquí a res. Fins aviat!!!!!!!!!!!!!!!

les meravelloses vistes del pis

aquest any estic a un barri molt tranquil. una mica més lluny del centre que el de l'any passat. Estic al barri dels professors, prop del Campus Universitari. Però és un lloc ideal. Tanquil, amb verd per tot arreu, sense trànsit...L'inconvenient, que per anar a la uni a peu, trigo 50 minuts, i amb l'ordenador és massa. Aquest any, les xapes estan pitjor que el passat. N'hi ha menys, perquè varen fer una batuda de xapes il·legals (tot i que no se ben bé com ho controlen), i costa molt d''"apanyar-ne" una. Els taxis estan ben contents amb mi. El pis és molt gran...vellot, com tot lo d'aquí, però la veritat que he tingut molta sort que la uni em deixés aquest apartament. Quan torni em trasllado al centre. Trobaré a faltar els riures dels nens, les celebracions d'aniversari dels caps de setmana, i fins i tot potser, aquest gall de sota casa, que no em deixa dormir massa. Jo crec que no acaba de saber ben bé que és un gall, i que tròricament comencen a cantar quan surt el sol...per ell, la lluna també deu ser un sol...us deixo un parell de foticus: una del davant, i l'altre dels jardins "interiors".