dimecres, 11 d’agost del 2010

vistes des del pis




Aquestes són fotos fetes des del balcó del 7è pis. Es pot veure l’skyline de la ciutat colonial. Desde lluny sembla modernillo, però d’aprop, és una ciutat deteriorada pel pas dels anys, de la guerra, de la pobresa...és dels anys 60 i 70. Sino fos per l’ambient al carrer i la vegetació, que li donen molt de caliu, semblaria una ciutat fantasma. Algunes voreres són de terra, igual que els carrers menys principals. A l’interior del barri, hi ha caminets, com es veu a la fotografia. Igual que als bairros informais. Per sort es va mantenir la costum de l’arbre fruiter als patis de les cases....

el pis

Estic vivint a una zona que es diu la COOP, cap als límits de la zona colonial. Un conjunt de blocs alts, amb uns quants anys a sobre, d’unes 15plantes. El meu pis es el 7è. I l’ascensor funciona segons uns horaris, per no forçar les màquines i gastar electricitat. O sigui que estic fent cames. Visc amb una família moçambicana. El pare, Tivane (és el cognom), la mare Amina i la filla de 25anys, Muthiasse. És una amiga d’un profe de la uni, el Paulino. En realitat són 7 fills, però tots vieuen fora. Vaig conèixer una de les germanes, de 20 anys, que sembla una nena i ja està casada amb un fill de 2.

Pis gran, habitació senzillíssima i gran per mi, i també bany gran per mi. A la majoria de llocs no hi ha hagut ni manteniment, ni peles per arreglar els escalfadors. Em dutxo amb el cossi, després d'escalfar l'aigua amb aquell aparell elèctric per quan vols fer una infusió..triguem una miqueta, es pot dir...i rentar la roba...a mà, es clar... la primera rentada de mitjons ha estat un fracàs! em penso que s'han de deixar un dia en remull. Acabaré fent braços. Però avui que fa fred i vent, m’he quedat ben gelada..

Entre els tres parlen portuguès. Però entre els pares, changana. Ara me'n volen fer aprendre. Són força serios, tot i que sempre sents la mare cantant per la casa. I de tant en tant balla, je, je..té un bon ritme..és una dona petitona i rodoneta, que sempre va amb la capolana com a faldilla i un mocador al cap. M’agrada aquesta imatge. Ella és del nord, molt i molt diferent del centre i del sud, com passa a tota Àfrica per culpa de les fronteres fetes a cop de regle i totes les migracions patides per la colonització. El nord diuen que és matriarcal. Els homes quan es casen van a viure a casa al mare de la dona amb ella i han de servir i demostrar a la sogra que són útils i funcionen bé. Al sud, son hiper patriarcals. La dona està al servei de l’home i va amb la família del marit. Com que la mare es va casar amb un home del sud (cosa que no sol passar massa) ara està a les ordres del marit...la filla m'explica cada història..en fi..Ell té problemes a les cames i va amb crosses...Per a que li portin aigua o qualsevol cosa, xiula!!!la filla diu que també ho feia abans d'estar malalt!!!li preparen el bany, el te, el sopar...tot, tot i tot!!!la mare és una currante..surt a les 6 del matí i quan torna, a les 6 de la tarda, vinga a fer feines de la casa...el diumenge va a missa i a la tarda, a rentar...Sempre està cansada, lo qual no em sorprèn en absolut i s’acaba adormint al sofà amb la tele engegada. La filla està fent la tesis final de carrera d'administració pública. Estudia desde casa, però també neteja, cuina, compra, seveix al pare, etc..també són la generació de la cuixa de pollastre! Ells fan la seva i no em molesten gens...crec que no han tingut mai cap estranger vivint amb elles...De totes maneres, la relació pare-mare i pare-filla és bastant nul•la. Li fan de criades, però no massa més. La majoria del temps ell està al carrer assegut a una cadira sota un arbre amb un amic, i quan arriba, es tanca a l’habitació a mirar la tele. Sort que aquests edificis d’abans els van fer ben fets, i les parets estan molt aïllandes, perquè estic a l’habitació del costat. Si em tanco no sento ni la tele ni els xiulets...
Amb la mare ahir ja vem tenir una conversa mínima, sobre menjar i altres cosetes. Deu ser que comença a millorar el meu portunyol i ella agafa confiança..

Avui començo classes de portuguès!!!a 100 meticais/hora (45meticais=1 euro) !! Segur que m’ajudarà a tenir converses més fluïdes, sobretot amb la família..

dilluns, 9 d’agost del 2010

ELS CARRERS

Av. Julius Neyrere, Av. Eduardo Mondlane, Av. Mao Tse Tung, Av. Vladimir Lenine, Av. Tomas Ndunda, Av. Amilcar Cabral, Rua de Resistencia, Rua de Argelia, Av. Mártires de Machava, Av. Kim Sung, Av. Karl Marx, Av. Salvador Allende, Av. Guerra Populari, Av. Kenneth Kaunda, Av. Josina Machel, Av. 24 de Julho, Av. 25 de setembro, Av. Amilcar Cabral, Av.A.Lusaka, Av. Marginal, Av. J.Chissano, Av. FPLM........la història d’una ciutat i un país descrita pel nom dels seus carrers...

Per cert, aquí córre la broma de que és l’únic lloc on Karl Marx i Vladimir Lenine, mai es trobaran... (són dos avingudes paral•leles ;-) )

bairros informais

Aquesta és d’una visita que vaig fer amb un professor d’arquitectura per una de les zones que estudiaré. Un dels eixos principals, l’Avinguda Julius Neyrere, que travessa quasi tota la ciutat, queda tallada, de sobte per 3 punts. Un dels quals és el de la imatge. L’any 2000 hi va haver unes inundacions molt fortes a Moçambique i es van emportar part de la carretera per davant, junt amb algunes “cases”. Evidentment no eren les de la zona colonial..És la zona on hi ha els barris informals, antigues terres pantanoses on els portuguesos no hi construïren i deixaren per la resta de la població. El terreny és molt dolent i a la mínima passen coses d’aquestes. La ciutat colonial, o bairro de cimento està elevat i no té aquest tipus de problemes..Aquest és el forat més impressionant. Sembla una vall, per on la gent baixa increïblement carretada i torna a pujar a l’altre costat per continuar per l’avinguda. Ara estan estudiant per reconstruir-ho amb ajuda del Banc Mundial, però com que no dóna per massa, en comptes de fer un pont, a cada un dels tres “voracus”, que diuen, la carretera baixarà i tornarà a pujar..Vaja, una solució que segurament a la llarga portarà molts problemes…Però aquí s’han d’espavilar amb lo poc que tenen.

la tercera setmana


Com va per la meva terra?

Us ensenyo unes foticus que tinc.


La primera és d’una imatge que m’encanta, que és la forma com moltes dones traginen tota mena de coses..l’altre dia en vaig veure una que portava una bombona de butà! Jo no sabria ni com aixecar-la fins allà dalt i elles amb un gest ràpid ja ho tenen fet…Suposo que al camp encara es deu veure més..Quasi sempre són les que es veuen d’un nivell adquisitiu més baix..Quasi sempre porten aquest pareo com una faldilla (tot i que te un altre nom) i a sota poden portar alguna cosa més o no..En aquest cas no ho puc dir, però la majoria fan unes combinacions sensacionals..en canvi si jo em guarnís igual no se què semblaria..

dilluns, 2 d’agost del 2010



Com deia, els carrers del barri colonial estan plens d'arbres tropicals, que amb les arrels ocupen les voreres...
L'altre foto és davant l'hostal que acabo de deixar...ja veieu que no hi ha problemes per aparcar...je, je


cuinant el peixet al vespre..el de rastes és un barceloní que està fent un documental dels nens al carrer..L'altre foto és quan arriben els pescadors i les dones esperen per fer la selecció i portar-ho a vendre...