Bé, mum, he acabat el treball que havia de
presentar. La clausura. I m'he regalat dos dies de no fer res, que ja tocava. Així que
finalment et dedico el post dels bosses i les capulanes que em vas dir. Ja les
tinc quasi totes costumitzades.
"A arrel dels comentaris de sorpresa de la Li i la Sil afegeixo aquesta aclaració posterior al post: No, no sóc una altra que de sobte li agrada sortir a les fotos, i menys fer de model, jejejeje. Suposo que pels que esteu allà no em vaig explicar prou bé. Les capulanes són aquestes teles típiques d'aquí que sobretot les dones fan servir per tot: com a faldilla llarga -senyal de ser dona respectable, casada...- com a farcell, per seure al terra, per a portar els bebés, per a fer-se vestits, etc. Els últims dies que la meva mare va estar aquí en vem anar a comprar per ella, però vaig acabar essent jo la que va arrassar a les botigues. Ella volia veure què en feia de les teles. I d'aquí n'han sortit les bosses, les faldilles i vestits (també en part per necessitat ja que algú va "decidir" de nou destenyir-me les meves millors gales, jejejeje ). I d'aquí ve el post. Lo de les posses, va ser un intent d'imitar a les moçambicanes que tant els hi agrada sortir a les fotos en plan "supermodels"(...intent...) i que a la meva mare tanta gràcia li feia de veure."
Des d'aquí la model i el fotògraf demanen
disculpes per avançat. Som uns amateurs incorregibles i després d'eliminar un munt
de fotos (la fotogènia no corre precisament per les meves benes) hem decidit
que la feina de model i de fotògraf és massa dura. He intentat posar-me
dins el paper, a l'estil de les "posses" de les moçambicanes, però
m'ha fet massa vergonya penjar-les. Hi ha coses que no s'enganxen mai, jijii. Massa catalaneta... Això si, riure, hem rigut força! Bé, estupendes olotines,
veureu que hi ha un esforç darrera d'aquestes capulanes per tal d'animar el meu
vestuari, tot i que mai arribaré a tenir la gràcia i el "coloridu" de les negres (i menys amb
aquesta pell descolorida que tinc).
De pas us poso una foto del famós llit per sempre
més inacabat.
 |
Aquest va passar 3 vegades per
costureiro/alfaiate. Li vaig donar un de mostra i s’assemblen com un ou a una
castanya. El compi de pis lo primer que em va dir és que semblava la princesa
Laya de la Guerra de les Galaxies a un casament moçambicà. Al final vaig haver
d’arribar a un concens amb el costureiro perquè és negava a retocar més la seva
obra d’art!!!! Llàstima que no tingui una foto del primer vestit perquè llavors
si que riuríeu. Uns farbalants....
|
 |
Us sonen d’alguna cosa els pantalons? No sé si
recordeu un dels posts on ensenyava l’habitació del pis on estava abans, amb unes
cortines verdes....jajajaja...reciclatge for ever! Aquí si! Posse a la Moçambicana!!!!jajajaja
|
 |
Les
sandàlies les tinc desde fa mesos. Aquí es tria el model i la capulana, i després d’una primera prova on havien decidit que jo feia un 43, la veritat que
van quedar fantàstiques
|
El collaret de boletes el vaig comprar a
Swazilàndia. Em va costar una fortuna tenint en compte que una bossa em costa
fer-la fer 6 o 7 euros. Però el treball de la dona que el va fer és innegable.
L’altre va ser un regal xulíssim de la meva mare, de la fira d’artesania.
No ho ensenyeu a ningú!!!!!
