Maria,què fa això a la meva pica?

-Maria, pel pròxim dia, m'agradaria un carril d'amenduine amb frango (pollastre amb salsa de cacauet i coco). Ves a comprar el pollastre al mercat Janet. L'any passat hi vaig anar i els compres un pollastre viu i te'l donen net, desplumat.

La Maria marxa cap al mercat, i al cap d'una estona sento les seves passes. I alguna cosa més...Vaig cap a la cuina. Obro la porta i sento uns poc, poc, poc.

-Maria, què fa un pollastre viu a la pica??????

- No volies un pollastre fresc?

- Dona, fresc si, però mort. Que no els hi has demanat que el matessin?

- AH, no se...

I jo mirant-me l'animaló amb la seva carona, ben blanquet, i aquells ulls que em miren amb cara de "què hi faig aquí?" li dic a ella:

.Mira, saps què passa? que al meu país, en general, sempre comprem els pollastres morts, i no els hem de matar nosaltres.

I ella que comença a riure..

O sigui que si no vols que tingui mal sons, espera que marxi cap a la uni, i llavors tu mateixa.

- Si senyora.

Vaig un moment al bany, i de cop sento...

-Pipipipipooooooooooporrropiiiiiiiiiiiii....

Silenci

-Piiiiiiipooooooooooooopoccccccccccccccccccccc.....

Silenci

Entro a la cuina i la meva Maria ja té a les mans la viva imatge del pollastre frec desplumat de carnisseria. Fa dies que menjo pollastre, perquè per a una sola...El carril està boníssim, però haig d'evitar pensar en la mirada del pollastret, que em recorda al meu fillet Bob, que va passar a millor vida el 2010, com ja sabeu. Descanseu en pau, estimats pollastres.

La Maria:

He tingut sort amb ella. Moltes vegades et venen noietes, que no hi ha manera que surtin de casa, per les comoditats que tenen (televisió -jo no en tinc-, menjar, espai...) però no solen treballar massa. També et pot passar que et desapareguin les coses, o que quan te n'adonis, hagin treballat la meitat de les hores. Jo només he perdut una jaqueteta, però dubto que sigui ella tenint en compte que és un armari: 1.90, com a molt mínim. A mi em van dir que ella vindria 3 cops per setmana, i ho vaig reduir a 2. Així va entrar a la meva vida la Maria. Una senyora de 46 anys (em pensava que en tenia 10 menys), amb 5 fills, marit ves a saber on, i que viu a un barri de les afores. El primer dia, després de passar-se 10 hores netejant, vaig decidir que vingués 3 dies, menys hores. Se m'acabaven les feines per donar-li. Lo millor de tot és no haver de rentar jo la roba a mà. Vaig pensar a reduir-li més els dies, fins que em vaig assabentar que els 40 euros que li pago al mes, més que la mitja, és el seu únic sou. En principi li pago a final de mes, però un dia em va venir tota coixa, cansada...resulta que com que no te ni diners per les xapes (12 cèntims d'euro), ni per menjar, havia sortit a les 5 del matí per arribar a les 8.30, a peu i fent un dia que no menjava. A sobre amb malària i infeccions d'estómac. La realitat pura i dura. Ara li pagaré cada 15 dies. El que fa és netejar tots els racons que se m'acudeixen. El ritme que porta és força decent, cosa bona en aquest país. Això si, em sento estanya quan veus que les jerarquies aquí estan molt i molt marcades. Molt submissa. En comptes d'haver-me demanat diners pel transport, dient-me que li descomptés al final, res, ella mutis i aguantant. Però millor, perquè n'hi ha d'altres que troben les mil excuses per demanar i demanar. He decidit que també es converteixi amb la meva cuinera. Ja que el pollastre i l'arròs són la tonica del dia, com a mínim que hi hagi varietat. O sigui que aquí va la segona història.

benvingus/des de nou a radio Maputo!

Després d'algunes reclamacions subtils sobre la poca informació transoceànica que us arriba, m'he decidit a no "demorar-me" més i escriure-us alguna coseta. Se que quasi ha passat un mes, però la veritat que hi ha poques novetats. Em dedico a la tesina i a resoldre tots els milions de petits grans inconvenients que surten del workshop i el projecte de l'equipament. Ni viatges, ni aventures pels barris perifèrics, ni res de res...el meu dia a dia ja és com el de qualsevol persona. Potser ja no vaig amb els ulls com a plats descobrint coses noves a cada pas. ..

Els primers dies els vaig passar amb els pocs amics que encara estan per aquí. Ara ja comencen a aparèixer noves amistats i algunes amigues estan tornant per continuar les seves tesis , o amb algun treball nou.

Ara m'estic a un piset per professors de la uni, que molt amablement m'han deixat. A veure quan de temps dura el privilegi! En principi fins setembre, però espero que s'allargui la cosa, perquè els preus aquí estan disparats. Està una mica lluny de la uni, o sigui que la chapa i les cames continuen essent el meu medi de transport. O una bona caminada, o enxovada com les sardines en aquelles camionetes destartalades...

El piset està molt bé, vellot i atrotinat, però gran. Quan vaig arribar em van mig "imposar" el tenir una empregada (dona de fer feines). Com que aquí tot funciona per relacions, ho vaig acceptar. I efectivament poc després vaig descobrir que havia estat la empregada de la secre del Director de la facultat, que viu a baix, i que van juntes a la mateixa congregació. La primera història serà sobre la senyora Maria.

no puc marxar amb una imatge de fúmbol...

no tinc temps per escriure res..aquests últims dies vaig a tope per aconseguir tot el que em falta d'info per a la tesi....però bé, el dissabte vaig assistir a un casament tradicional...lobolo...com a part de la família que sóc, ja torno a anar vestida amb capulana ;-)...us ho explico quan torni!


petons

aviat estic amb vosaltres i el superfred!!!!!

últimes hores desde radio maputo

pels que pregunteu, torno el dia 19 de desembre...arribo el vint.

ja tinc moltes ganes de veure-us a tots i totes!

crec que ja pateixo d'anyorança...els que em coneixeu sabeu de sobres la opinió qeu tinc sobre el fúuuuuuuuumbol...però ves per on, que l'altre dia em va venir un no se què, i vaig acabar anant amb uns amics a veure el barça madrid!!! amb una parella de madrilenyus, que van patir lo seu, i un nen furofu del barça, d'aquí....no poso la foto del petit celebrant-ho perquè no he demanat permís als papis, però us envio una foto per demostrat que que jo també hi era!!!

i per altra banda, sigui com sigui, encara que als migdies us fagi solet, estic segura que fliparé amb la tornada...aquí fa molta i molta calor i molta molta humitat. tot i que de sobte pot venir aquests tormentots que me'spanten i tot dels llamps i trons que cauen (no et preocupis mum que tinc parallamps al bloc)...i es clar, repelent de mosquits tot el sant dia...ara qeu faig les visites dels barris, cada dia torno acribillada per les puces i ves a saber què...aquesta calorassa i aquestes pluges els fan multiplicar per segons!

Cristian, disfruta molt del Marroc. Me n'alegro molt que seleccionessin el grup de la Marta...quan tornem, un bon vinet, i com ja dec haver dit a tothom, uns bons formatges....i sushi...nyam, nyam

petons desde Maputo

ben bé igual que nosaltres ... ;-)

us presento la sra.eriçó

us presento les sres.porta_elquefacifalta (sacs de patates de 50kg, nen a l'esquena, bumbona de butà, maleta, palanganes amb peix....)..he arribat a la conclusió que som unes fifinolis, tant per la genètica com pels hàbits

I finalment, la foto

Finalment he aconseguit la foto de la xapa…també hi ha autobusos, xapes grans..però la tònica és aquesta…i per la ciutat també…jo que estic a un lloc de passada de moltes. Els primers 5 minuts a vegades em toca anar tant arrupida com el iaiete….al final es perden totes les manies de que t’aixafin per la dreta, se t’agafin per aguantar-se, el passin el braç per l’esquena, una cuixa per aquí, un cul per allà…total...