-Maria, pel pròxim dia, m'agradaria un carril d'amenduine amb frango (pollastre amb salsa de cacauet i coco). Ves a comprar el pollastre al mercat Janet. L'any passat hi vaig anar i els compres un pollastre viu i te'l donen net, desplumat.
La Maria marxa cap al mercat, i al cap d'una estona sento les seves passes. I alguna cosa més...Vaig cap a la cuina. Obro la porta i sento uns poc, poc, poc.
-Maria, què fa un pollastre viu a la pica??????
- No volies un pollastre fresc?
- Dona, fresc si, però mort. Que no els hi has demanat que el matessin?
- AH, no se...
I jo mirant-me l'animaló amb la seva carona, ben blanquet, i aquells ulls que em miren amb cara de "què hi faig aquí?" li dic a ella:
.Mira, saps què passa? que al meu país, en general, sempre comprem els pollastres morts, i no els hem de matar nosaltres.
I ella que comença a riure..
O sigui que si no vols que tingui mal sons, espera que marxi cap a la uni, i llavors tu mateixa.
- Si senyora.
Vaig un moment al bany, i de cop sento...
-Pipipipipooooooooooporrropiiiiiiiiiiiii....
Silenci
-Piiiiiiipooooooooooooopoccccccccccccccccccccc.....
Silenci
Entro a la cuina i la meva Maria ja té a les mans la viva imatge del pollastre frec desplumat de carnisseria. Fa dies que menjo pollastre, perquè per a una sola...El carril està boníssim, però haig d'evitar pensar en la mirada del pollastret, que em recorda al meu fillet Bob, que va passar a millor vida el 2010, com ja sabeu. Descanseu en pau, estimats pollastres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada