Visita a Namahacha amb els estudiants

No se si tots ho sabeu, però sóc professora convidada a la Uni d’Arquitectura. O sigui, voluntària ;-). És una forma d’aprendre i alhora retornar a la facultat totes les ajudes. Com s’organitzen les classes, la serietat, la puntualitat, la forma d’ensenyar...és tot un món, que més val que li dediqui un altre post.

Bé, doncs ajudo al professor Tique i la professora Caterina (la del turbant al cap, tot un cas) als de planejament urbà (urbanisme) de quart de carrera. La ciutat d’estudi és Namahacha. Fa frontera amb Swazilàndia, a una zona muntanyosa, ben diferent a la de Maputo. Un regal per la vista!

La Vila fa sorgir com a zona de cap de setmana dels portuguesos, i es veu clarament a partir de l’arquitectura més “antiga”. La resta, és semblant a la de Maputo, però fent servir sovint, per a les construccions, la pedra vermella de Namahacha. El que més em va sorprendre és la vegetació. I un bosc de pins ben igual als de les nostres terres. En algun moment em va semblar tornar a algunes zones de Catalunya. D’altra banda, l’entorn, aquests turons i serres de verd poma, són la primera vegada a la vida que  ho veig.

On hi veieu una carretera amb un senyor a la dreta amb un carretó, és la frontera amb el país veí. Tota un desplegament de seguretat i infraestructures! Per altra, la de la furgo i el land rover de color verd (carro, cotxe del professor Tique) és el transport que vam fer servir per a desplaçar-nos-hi.

Vaig fer un intent un dia d’arribar a Swazilàndia amb el cotxe del Tique, però, com en altres ocasions, es mereix un altre post, de controls policials a mulungus (blancs)...Em vaig quedar a propet, i vaig poder disfrutar d’un bon passeig per aquestes muntanyes tant i tant verdes, i veure com es ponia el sol a un llac ple de mosquits! Jeje..Aquí és on vaig recordar que les fotografies, les postals, sempre representen el millor que els nostres ulls poden absorvir, i s’obliden de petits detalls com les olors, els bitxos, les marabuntes de turistes....