Doncs a poquíssims km de Maputo, resulta que tenim una illa fantàstica, Inhaca, que fa pocs dies vaig visitar per segona vegada amb la meva mare. Després de tant de temps, és com un pecat no haver-ho fet més. Dos dies fantàstics amb ella, amb un viatget a l'altre punta de l'illa, i una bona passejada fins a l'estació marítima del parc natural que comforma l'illa. Amb desembarc i tot, molt bones companyies, i una mica de vent, com es pot comprovar on surto amb la toballola al cap. Com sempre, amb la meva mare, tot una livingston, passem d'un cafè a un hotel luxós (i res més) a uns bons plats tradicionals a les barraques-bars. Qüestió d'adaptació. El missatge de l'ampolla diu: fes el favor de tornar més sovint!!!! (sento el subratllat, no sé com treure'l)
dissabte, 28 de juliol del 2012
filhos da lua
Us deixo una petita mostra d'una expo que es va fer a Maputo dedicada als albins del país. Històries humanes i molt dures. Aquí la informació que els arriba és pèssima, provocant-los greus problemes socials i de salut.
Us deixo uns links que expliquen molt millor la situació, per si algú té gane de saber-ne més.
http://www.saudeevida.org/filhos-da-lua-albinos-in-africa/
http://www.clubofmozambique.com/solutions1/sectionnews.php?secao=entertainment&id=24130&tipo=one
Per cert, es va realitzar a l'antiga fortalesa de Lourenço Marques, actual Maputo.
una imatge val més que un milió de paraules
Una visiteta a Pemba (el seu entorn i els seus barris) on em vaig sentir una privilegiada.
Dedicar-me a la tesi ecrivint davant d'aquests paisatges naturals i humans va ser un plaer inesperat. La caseta no me la vaig poder comprar. Una altra vegada serà! Ni el cavall tampoc. Passaven uns nois que em penso que es van apiadar de mi quan van veure els meus ulls com a taronges i m'hi van deixar galopar 5 minuts. 5 minuts corrent a cavall per una platja de sorra blanca, pràcticament desèritca. Un somni...que s'ha de repetir en aquesta vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)