ben bé igual que nosaltres ... ;-)

us presento la sra.eriçó

us presento les sres.porta_elquefacifalta (sacs de patates de 50kg, nen a l'esquena, bumbona de butà, maleta, palanganes amb peix....)..he arribat a la conclusió que som unes fifinolis, tant per la genètica com pels hàbits

I finalment, la foto

Finalment he aconseguit la foto de la xapa…també hi ha autobusos, xapes grans..però la tònica és aquesta…i per la ciutat també…jo que estic a un lloc de passada de moltes. Els primers 5 minuts a vegades em toca anar tant arrupida com el iaiete….al final es perden totes les manies de que t’aixafin per la dreta, se t’agafin per aguantar-se, el passin el braç per l’esquena, una cuixa per aquí, un cul per allà…total...

ELS TROBARÉ A FALTAR..

No arribaré a temps a menjar els mangos madurs…quina llàstima…un superzoom d’una mangueira, per a que veieu el potencial que carrega…

I em quedo amb la boca oberta cada vegada que topo amb aquestes acacies precioses de color vermell…ja us aviso que la foto no fa justicia…me les emportaria totes al costat de casa..quina vida que donen…

Aquesta magnífica vegetació és font d’exòtiques fruites, llocs de reunió, i una sombra agraidíssima en un país on fa calor la majoria part de l’any!

La veritat que em va costar una mica fer fotos des de la xapa i l’autobús, però al llarg de tot el camí ens anàvem trobant els petits assentaments creats a partir de diferents construccions, generalment de caniço, al voltant d’una era i rodejats de vegetació…depenent de la zona, la tipologia va canviant…

PERDIDOS…..

El dimarts passat ens vem escapar 5 dies cap a la costa amb la Cristina…Vem visitar Inhambane, ciutat de baia. Tofu, poble de merguho (submarinisme). Barra, platja de lodges...Per cert, hem decidit amb la Cristina que comprarem um lodge per 120.000 euros, al costat d’um far, cara al mar...això si, ignorarem els boers que hi há per allá..i no us penseu que serà petit...hi cabreu tots i totes...3 plantes..us sembla bé? Al matí ens banyarem a la platja, després demanarem als pesacadors que ens portin peix i camarão, farem una parrillada de peix a la terrassa, la migdiada a la porxada....si us sembla bé, es clar...

Um dia, resumint la història, vem pagar a uns pescadors per a que ens portessin a una illa, l’ilha dos porcos...i si, em te uns quants ajaguts a la sombra de lês palmeres i lês mangueires...tot i que el nom vê dels portuguesos..la del costat és l’ilha de lês rates...ves a saber em què pensaven aquests...els autòctons lês anomenen d’uma forma mês racional: illa petita i illa gran...i punto pelota...per aquell grup de fanàtics que tinc per allá, us haig de confessar que al arribar, semblava talment com si desembarqués a perdidos....això si, la base drakma (era així el nom?) estava formada per uma massa de nens acompanyants que ens van ensenyar la seva escola, lês casetes, el poble...molt i molt idílic...llàstima que nomes vem tenir uma hora, perquè já ens havíen avisat que la maresa i el vent a la tornada, jugaven em contra....i res, la tornada va passar de l’hora i mitja d’anada a 3 i mitja de tornada..sort que remaven ells (apretaven amb uns pals, já que el fons no és gens profund)...i mig a lês fosques, la barca de vela, já no podia entrar mês a la platja perquè tocava al fons...i apa-li, 2 quilòmetres de caminata per lês sorres descobertes i trepitjant unes quantes closques de petxines fins arribar a la vora...és que aqui pots caminar molt, em general, fins a que et tapi l’aigua, i estavem a uma entrada que quan baixava la marea quedava descoberta....

L’altra foto de la Cris, és a Tofu, quan já es ponia el sol, i els crancs s’amagaven al nostre pás....

avui va de nuclis....

Hola a tothooooooooooom!!!

Què tal l’hivern? Perquè la veritat que aquí, ja estem entrant a un bon estiu...varia molt el temps, però la calorassa i les pluges ja comencen a ser la tònica..un dia pot fer sol i fresca, i l’endemà una assoleida per quedar-se estirada tot el llit sense moure’s..i les pluges, tampoc són molt exagerades de moment, tot i que ja comencen a fer estralls als barris “informals”...i qualsevol ho diria que encara no son les fortes, perquè aquí els llampecs, tenen tela marinera..arriben mitja hora abans de que plogui i sembla que s’acabi el món, ...bé, l’altre dia, anava a fer un cafè, i de sobte...brummmm..una granitzada bestial,...tothom sota els porxos, cotxes i tot! Je, je...això si, els carrers estan fantàstics...una de les meravelles de la ciutat són els arbres!!!florits, de tots colors: grocs, blaus, liles, vermells..... amb fruits madurant al sol...especialment les mangueires plenes de mangues (mangos) per finals de desembre...com que he decidit quedar-me 3 setmanes més per acabar de recollir informació, potser els provaré i tot!!Ara també en mengen, verds, però amb sal..a mi no m’agrada massa. Un dels arbres de la uni, te uns fruits, que semblen d’Avatar...us envio una foticu...n’hi ha de mig metre de llarg!!! No se com aguanten les branques!

Útlimament estic molt centrada amb la tesis i no tinc massa historietes a explicar..L’altre dia em van convidar un profe i la seva família a passar el diumenge amb ells..em va dir que així coneixeria més moçambique...es veu que la mare de la seva dona havia marxar a viure a les afores de Maputo..i com que formen part d’un núcli catòlic, i la mare havia començat al del nou poble, van anar a “oferir” la seva “germana” a l’altre congregació..a les 5 de peu. A les 6 davant de l’església..a les 6.30, vestida amb una samarreta amb el logo de no se quin màrtir, o sant..o jo no se qui...a les 7, una rua de cotxes amb 30 persones marxàvem cap a una capella que està entre maputo i la ciutat següent..2 hores de missa!!ja sabeu que jo no hi vaig mai, o sigui que no puc comparar massa..però la veritat que aquí són una mica més animats..canten i ballen...però no tant com altres esglésies, que després us en parlaré..havent acabat, vem anar cap a un petita capella que havien construït a un petit poblet, pels que no es poden desplaçar...tot gràcies al mega treball que fan sempre les dones. Al seu “temps lliure”, cultiven unes machambes (horts), per aconseguir diners per comprar les estatuetes, les espelmes....sempre elles, es clar....i allà, 1.30h més de missa i oferiment de la germana a l’altre nucli,,,presentacions, regals....això si, d’aire acondicionat no n’hi havia, a dins la petita capella de bloc i xapa, amb 80 persones enxoavades a dins...je, je...i llavors a casa la mare de la dona del profe..tots a menjar!!!tot de brases per tot arreu, amb cassoles enormes, cuinant de tot..boníssim..jo no se com aquestes dones són capaces de cuinar per 80 persones, tant tranquil•lament! I res, vaig estar per allà la tarda i després cap a casona..una experiència religiosa..m’esperava una mica més de juerga..però per això ja m’han dit que haig d’anar a veure l’església universal, o evangelista, o, o , o..perquè n’hi ha tropecientes mil....envio també una foto..i jo vestida amb capulana..van insistir...ja se el què significa per les dones vestir així: les fa sentir més dones, mais mulher, diuen...més o menys significa que ja estàs casada, que ets mare, que tens la teva llar...

I parlant d’esglésies...aquí si que tens on triar...catòlics, musulmans, hindús, evangelistes, de l’església universal del reino de deus, protestants, ..i evidentment, altres cultes tradicionals lligats a la fetitxeria, que desconec bastant..la meva mami d’adopció, per exemple és musulmana...i quan vaig arribar, feia el ramadà...ho vaig descobrir un dia que vem parlar de que durant el dia no menjava i als vespres endrapava que donava gust...i deia que era perquè feia una espècie de dieta..i jo insistia que millor menjar més als matins i anar reduint, que no pas aguantar tot el dia sense menjar i al vespre acabar amb la nevera...fins que la filla em va dir que és que era musulmana...l’altre diferència és que un dia la veig vestint amb faldilla, tota guapa...i li dic que com és que va tant guapa...es veu que és lo normal, però que la vaig conèixer sempre ben tapada, amb la capulana per lo del ramadà...

Algun dia he vist sortir de l’església alguna parella que s’ha casat i tota la tropa que els segueix..això si que és alegria...tothom cantant, ballant, fent aquells sons amb la llengua..és fantàstic...

I lo més xocant és la tele..hi ha un canal que és tot de la igrésia universal de reino de deus...sempre es veu un pavelló ple, i algú plorant perquè no hi sent, o no camina, o qualsevol altre enfermetat, i llavors el pare, cirdant i resant i no se què més, fa fora els mals esperits del seu cos...i de sobte, la persona ja hi sent, ja camina (i fins i tot la fan córre)...i tornem-hi a plorar...de felicitat..i tothom aplaudint, i cridant i donant les gràcies...una mica fort per mi...també tens la opció de trucar en directe a un programa on expliques les teves penes i et treuen el dimoni de dins...els de l’evangelista, i no se si les altres, per això, obliguen a pagar un 10 % dels míserables guanys mensuals..no se...per a molta gent, per això, també és el lloc i dia de reunió, de sentir-se que formen part d’una comunitat...d’ajudar-se...la veritat és que estan encantats..i simultàniament, diuen que la majoria practica altres cultes tradicionals...i també barregen esglésies...la mami, tant va a la mesquita com a l’església..diu que total, és el mateix deu...la secre de la uni, diu que haig d’anar a veure l’evangelista amb ella..que tot el que passa és verídic, i que ha vist molts miracles...que tot el que diu a la bilbia s’està complint...però no em vol explicar res en concret perquè diu que no la creuria i que ho haig de viure en directe...i que la seva no és aburrida com la catòlica ni ridícula com els hindús (que segons ella tenen per deu una vaca). Un dia hi haig d’anar, a veure si trobo el temps...però ja veient lo de la tele, no se pas si sabré comportar-me seriosament...
Recordo un dia, amb unes músiques de fons molt meditades, una dona surt directament de l’hospital amb tot d’aparells enganxats al pit...es posa a plorar...se l’enfoca mentres li cauen les llàgrimes...el cura li posa la mà al cap....fan una oració...te mals de cap, s’ofega...la fan córrer i posen la imatge a càmera lenta..mentre, ella somriu...ja no s’ofega....li havien fet bruixeria!!!

El que si que veig, és que a cada país la religió s’adapta a la cultura totalment..aquí, si no ho fessin d’aquesta manera, no crec que ningú hi anés, perquè s’aburririen...la veritat és que és tot un show!

Bé, vaig a continuar amb la meva tesis, que no és cap show....;-)

Fins aviat

Besinhos a totes i tots!!!

ja les tinc aquí!!!

So sorry de no tenir temps per escriure...aquesta recta final és tota una recta!!!
De seguida que pugui actualitzo el blog.
envio unes fotos de la Cris, l'Almudena, l'Arwen, un pica pica típic d'aquí (Anacardos i la laurentina) i un cartell, que no sé ben bé perquè li van fer la foto...els hi feia gràcia, vès, per algun motiu desconegut, je, je