Us deixo un resum del viatge que vem fer a Pemba amb la meva mare, alias "Livingston". Realment fantàstic, tot i alguns problemes de panxa...Vaig complir el meu somni de muntar a cavall a la platja de Pepone (i m'hi vaig banyar i tot) mentre la meva mare feia classes d'anglès als nois d'un poblat, jejeje. Aquesta vegada la platja tenia la marea alta, i no us puc ensenyar el banc de sorra blanca d'un km....però si els arbres dins de l'aigua. Per a no fer tantes dentetes us aviso que les agulletes em van durar una setmana. Semblava John Wayne a cada passa. Una ja no és tant jove, i no se com se'm va ocórrer que seria igual que fa 20 anys...també cal dir que ni els cavalls estaven massa ensinistrats, ni les selles eren de primera qualitat...però va ser tota una experiència. En alguns moments molt divertida, sobretot veient un pavo real, perseguint a una gallina pel mig del carrer. Tot cofoi, ell....
La primera nit, com que Pemba és caret, vem dormir a una pensió que compartíem amb totes les professions, en especial amb dones que entraven i sortien cada hora. L'endemà ens vem cambiar. No per elles, es clar, sinó perquè no teníem mosquitera, el bany no funcionava, i els llits no brillaven per la comoditat. Ens vem colar a un hotelet que tenia cabanes molt xules i l'arbre més gran que he vist a la meva vida. Si us hi fixeu bé, veureu a la meva mare que treu el cap des d'una plataforma que li havien colocat al tronc. Al nord està ple de baobabs que deuen ser els historiadors més antics de la terra. Si poguessin parlar...M'hagués enfilat més amunt, sinó fos que els problemes estomacals em varen deixar molt fluixa. Però no em puc queixar, perquè és un paradís on recuperar-se. Les curtes passejades per la platja, veient com les dones i homes recullen els fruits del mar són sanadores. I unes escapades amb cotxe cap a l'interior ens van descobrir un altre país. Realment les divisions colonials varen ser tant aleatòries que es percep perfectament que el nord no té res a veure amb el sud.
Quina canya arwen! veure aquestes fotos per mi és com si visquessis unes vacances eternes! m'encanta les fotos amb els cavalls i dins el mar, i la que estas a l'arbre és preciosa! petons!!!
ResponEliminaLa veritat que deu ser la impressió que dóna, però el dia a dia tampoc és ben bé així. Però reconec, això si, que les escapades donen molt de si. És un país preciós. I l'Índic... A vegades haig de recordar a observar els detalls, les diferències, perquè vas fent, estudiant, i jo aj ho veig tot tant normal, tant quotidià... (en general, es clar). PErò suposo que és més aviat Maputo. Petonets!!!
ResponEliminales fotos son espectaculars i és que amb el colorido, paisatge i riquesa natural que hi ha ... buah quina enveja !!!
ResponElimina