Radio Maputo torna a estar en antena....

Lixile a tothom (bon dia)...Sé que la promesa ha trigat una miqueta...els ritmes d'aquí se m'enganxen (i els problemes d'internet...). Els primers dies van ser d'apatia total (suposo que el cansament de la tesina em va sortir per cada milímetre del meu cos). Quan ja començava a tornar l'energia, la calor. I deu ni do. Va caldre una mica d'adaptació, perquè era incapaç de fer 4 passes. Ara en fa, i molta, però és més suportable. I es clar, per a que l'arquitecta no perdi el ritme professional, la xarxa d'aigua del pis va començar a petar per tot arreu, i m'he passat d'obres 3 setmanes. I cal dir, que encara no s'ha acabat...en fi, paciència és el que més aprendré a tenir aquí, je, je.

Aquesta primera entrada serà per presentar-vos el piset. Encara una mica buit, però gran, lluminós, molt ben localitzat i reformat (excepte tot el sistema d'aigua, aixetes, piques, banyeres, ji, ji, ji). El pis està a un bloc força alt, de l'època colonial, a la primera planta. Té dues entrades: una a la cuina, que era pel servei i l'altre per la sala. La veritat que la Sara i jo fem servir la primera i "el servei" (quin mal, només de dir-ho) l'altre. Qüestió de còpies de claus, res més...La cuina és grandiosa, i per sort el propietari ens va "deixar" una nevera i fogons molt decents. Hi ha un balcó interior molt gran pel safreig....i un bany pel servei!!!que fort. Tenim dues habitacions de matrimoni, i la meva té un bany a dins ;-). Després un altre més gran amb banyera, que és el de la Sara. La sala també és grandeta i tenim un balconet molt espaiós.Els mobles, qeu consti, que també els ha portat l'eugenio (el propietari). I reixes i finestres mosquiteres a tot arreu!je, je.

Ah! us deixo una imatge d'uns animals domèstics adoptats...4 kg de gambes tigres que vem comprar a uns pescadors....dormen al congelador.

Avui, per no anar acumulant posts, intentaré fer-ne uns quants. Preneu-vo-ho Kutsongo kutsongo, com diuen aquí (poc a poc). Muitos beijinhos.

Iiiiiiiii, sé que a molts us costa tenir accés per poder fer comentaris, però la veritat que m'agrada més quan hi deixeu les vostres paraules....

I una altra cosa. Que consti que m'erforço molt en l'estetica del text i les fotos, però en fi, que el blog ho publica tot com vol!!!!ni canviar el color del text....