La Maria:

He tingut sort amb ella. Moltes vegades et venen noietes, que no hi ha manera que surtin de casa, per les comoditats que tenen (televisió -jo no en tinc-, menjar, espai...) però no solen treballar massa. També et pot passar que et desapareguin les coses, o que quan te n'adonis, hagin treballat la meitat de les hores. Jo només he perdut una jaqueteta, però dubto que sigui ella tenint en compte que és un armari: 1.90, com a molt mínim. A mi em van dir que ella vindria 3 cops per setmana, i ho vaig reduir a 2. Així va entrar a la meva vida la Maria. Una senyora de 46 anys (em pensava que en tenia 10 menys), amb 5 fills, marit ves a saber on, i que viu a un barri de les afores. El primer dia, després de passar-se 10 hores netejant, vaig decidir que vingués 3 dies, menys hores. Se m'acabaven les feines per donar-li. Lo millor de tot és no haver de rentar jo la roba a mà. Vaig pensar a reduir-li més els dies, fins que em vaig assabentar que els 40 euros que li pago al mes, més que la mitja, és el seu únic sou. En principi li pago a final de mes, però un dia em va venir tota coixa, cansada...resulta que com que no te ni diners per les xapes (12 cèntims d'euro), ni per menjar, havia sortit a les 5 del matí per arribar a les 8.30, a peu i fent un dia que no menjava. A sobre amb malària i infeccions d'estómac. La realitat pura i dura. Ara li pagaré cada 15 dies. El que fa és netejar tots els racons que se m'acudeixen. El ritme que porta és força decent, cosa bona en aquest país. Això si, em sento estanya quan veus que les jerarquies aquí estan molt i molt marcades. Molt submissa. En comptes d'haver-me demanat diners pel transport, dient-me que li descomptés al final, res, ella mutis i aguantant. Però millor, perquè n'hi ha d'altres que troben les mil excuses per demanar i demanar. He decidit que també es converteixi amb la meva cuinera. Ja que el pollastre i l'arròs són la tonica del dia, com a mínim que hi hagi varietat. O sigui que aquí va la segona història.