Després d'algunes reclamacions subtils sobre la poca informació transoceànica que us arriba, m'he decidit a no "demorar-me" més i escriure-us alguna coseta. Se que quasi ha passat un mes, però la veritat que hi ha poques novetats. Em dedico a la tesina i a resoldre tots els milions de petits grans inconvenients que surten del workshop i el projecte de l'equipament. Ni viatges, ni aventures pels barris perifèrics, ni res de res...el meu dia a dia ja és com el de qualsevol persona. Potser ja no vaig amb els ulls com a plats descobrint coses noves a cada pas. ..
Els primers dies els vaig passar amb els pocs amics que encara estan per aquí. Ara ja comencen a aparèixer noves amistats i algunes amigues estan tornant per continuar les seves tesis , o amb algun treball nou.
Ara m'estic a un piset per professors de la uni, que molt amablement m'han deixat. A veure quan de temps dura el privilegi! En principi fins setembre, però espero que s'allargui la cosa, perquè els preus aquí estan disparats. Està una mica lluny de la uni, o sigui que la chapa i les cames continuen essent el meu medi de transport. O una bona caminada, o enxovada com les sardines en aquelles camionetes destartalades...
El piset està molt bé, vellot i atrotinat, però gran. Quan vaig arribar em van mig "imposar" el tenir una empregada (dona de fer feines). Com que aquí tot funciona per relacions, ho vaig acceptar. I efectivament poc després vaig descobrir que havia estat la empregada de la secre del Director de la facultat, que viu a baix, i que van juntes a la mateixa congregació. La primera història serà sobre la senyora Maria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada