PERDIDOS…..

El dimarts passat ens vem escapar 5 dies cap a la costa amb la Cristina…Vem visitar Inhambane, ciutat de baia. Tofu, poble de merguho (submarinisme). Barra, platja de lodges...Per cert, hem decidit amb la Cristina que comprarem um lodge per 120.000 euros, al costat d’um far, cara al mar...això si, ignorarem els boers que hi há per allá..i no us penseu que serà petit...hi cabreu tots i totes...3 plantes..us sembla bé? Al matí ens banyarem a la platja, després demanarem als pesacadors que ens portin peix i camarão, farem una parrillada de peix a la terrassa, la migdiada a la porxada....si us sembla bé, es clar...

Um dia, resumint la història, vem pagar a uns pescadors per a que ens portessin a una illa, l’ilha dos porcos...i si, em te uns quants ajaguts a la sombra de lês palmeres i lês mangueires...tot i que el nom vê dels portuguesos..la del costat és l’ilha de lês rates...ves a saber em què pensaven aquests...els autòctons lês anomenen d’uma forma mês racional: illa petita i illa gran...i punto pelota...per aquell grup de fanàtics que tinc per allá, us haig de confessar que al arribar, semblava talment com si desembarqués a perdidos....això si, la base drakma (era així el nom?) estava formada per uma massa de nens acompanyants que ens van ensenyar la seva escola, lês casetes, el poble...molt i molt idílic...llàstima que nomes vem tenir uma hora, perquè já ens havíen avisat que la maresa i el vent a la tornada, jugaven em contra....i res, la tornada va passar de l’hora i mitja d’anada a 3 i mitja de tornada..sort que remaven ells (apretaven amb uns pals, já que el fons no és gens profund)...i mig a lês fosques, la barca de vela, já no podia entrar mês a la platja perquè tocava al fons...i apa-li, 2 quilòmetres de caminata per lês sorres descobertes i trepitjant unes quantes closques de petxines fins arribar a la vora...és que aqui pots caminar molt, em general, fins a que et tapi l’aigua, i estavem a uma entrada que quan baixava la marea quedava descoberta....

L’altra foto de la Cris, és a Tofu, quan já es ponia el sol, i els crancs s’amagaven al nostre pás....