Us convido a sopar...

Tants dies aquí i encara no us he parlat del menjar!!!

Haig de confessar que cada dia que passa trobo més a faltar el menjar de la nostra terra...la meva nevera, la meva cuina i els meus armaris obssessius...Suposo que no us deveu estranyar els que em coneixeu bé, perquè sempre que marxo fora, trigo menys d’una setmana a anyorar un bon pa amb tomàquet, pernil salat i bons formatges. Ai les meves amanidetes, el salmó, les sardines, el carpaccio, el sushi, els bolets, la brandada, els calçots....uf, ja babejo!

Però no em puc queixar, la veritat. Aquí pots trobar molts dels productes que normalment utilitzo. Això si, pagant força. Ja són cars els productes de primera necessitat, imagineu-vos els importats...Com pot ser que una persona amb un sou de 60 euros pagui el quilo de tomàquets a 2.5 euros? No se pas com s’ho fan. Bé, en realitat, si. Hi ha persones que aguanten tot el dia a base de te, i a la nit fan un plat d’arròs...Som ben bé uns privilegiats.

La seva dieta és força diferent a la nostra. En part perquè els productes també ho són i en part perquè la majoria del menjar, sobretot fruita, verdura, conserves, sucs, sucre, peix, llet, etc...(o sigui quasi tot) és igual o més car que a Catalunya. La majoria ve de Sudàfrica. Al nord també hi ha certs cultius, però el transport pel país els surt tant car, que compren al país veí. La base de la seva dieta són els hidrats de carbó: arròs, mandioca i chima (polenta). A partir d’aquí, el que pot, l’acompanya de carn o peix. Sobretot pollastre.

Els de casa es pensen que estic obsessionada en aprimar-me, perquè no consideren normal que mengi tanta verdura!

Bé, us explicaré els plats més típics. Alguns són portuguesos. I d’altres més africans, no se ni escriure’n el nom.

Els primers dies aquí, menjant fora, el que em sortia més a compte era el plat de pollastre a l’ast amb patates fregides, no congelades i una mica d’amanida, que normalment és de col. Em sortia el pollastre i les patates per les orelles!!!! Els restaurants que podien tenir una miqueta més de varietat, sobretot de pizzes, ja són a preus occidentals, i la majoria de vegades no valen gran cosa...Tot i que he trobat un tailandès que no està gens malament....;-)

Després vaig descobrir el mercat del peix (tot i que em cau una mica lluny) i el pollastre a la zambeziana (el masseren amb llet de coco) i el cuinen a la brasa.

Unes delícies que he après a cuinar, són les chamuses i els risois (entrants portuguesos que no se com s’escriuen). Les primeres són festes d’una pasta molt fina i cruixent (com els dolços àrabs), forma triangular, farcits amb carn, ceba, cilantre, gingebre, pebre. Els segons són uns farcells farcits de ceba, all i gambes...Hummmm!!!!!!

Aquí, tenen una cosa molt bona, que ja podríem aprendre. I és que també utilitzen les fulles de la carbassa (bóbora) i la mandioca. Fan una salsa que es diu Matapa. Es fa amb fulles picades, llet de coco i pols de cacauet (amenduine). Amb gambes o cranc. Es pot acompanyar com sempre, d’arròs o chima.

I el Carril. És com una carn amb suc (o pollastre) i la salsa és de cacauet en pols, tomàquet i ceba.

A part, també tenen els plats de moelhas (pedrers), fejoada, i un plat moçambicà, moçambicà, fet a base de puré de mandioca amb fejols, ceba i llet de coco (crec)...És curiós perquè aquí a tot li diuen fejaos: a les llenties, als fejols, les mongetes, cigrons, pèsols...tot i que cada un te el seu color. Fejao verdi, fejao vermelho, preto....

I bàsicament beuen cha (te). Al nord hi ha grans plantacions. Bé, i no cal dir que la cervesa, 2M o Lauretina, és la beguda nacional dels homes!!! Jo crec que alguns es gasten el sou, sobretot els divendres a la nit: la nit dels homes! (no comment). Sempre diuen que lo millor del món, és una bona borratxera...pensava que els homes tenien alguna altra prioritat, però es veu que aquí no ;-).

En general, però, tema verdures, és una mica bàsic, tot i que haig de dir que al meu super d’indianos, han aparegut els cherrys, unes esbarginyes diminutes (ja se que no s’escriu així!) i el pebrot vermell. I uns carbassons de la mida d’un dit! Estic molt contenta. Ara només em falta que el forn funcioni i poder fer una mini escalivada, je, je.

I pels carrers ara han passat de vendre uns advocats petits a uns que deuen pesar un quilo!!! Increïble. Porto 2 dies menjant amanida d’advocat, guacamole...ah! que per cert, al pis es van sorprendre com l’utilitzava perquè com que és una fruita, lo lògic és menjar-lo com a tal. Com a fruita. Ells (vull dir, elles) fan un puré amb llimona i sucre. Avui ho provaré, que encara me’n queda. Les taronges, mandarines i pomelos, de sudàafrica, són força bons, tot i que ja n’hi ha pocs. I de plàtans (tot i que jo no en menjo en general) n’hi molts. En vaig provar uns que tenien gust de poma –difícils de trobar-). Bo-ní-ssí-ssims!!!! També tenen papaia, tot i que no m’agrada massa si no és amb un bon raig de llimona.

AH! I no em puc oblidar d’una de les meves fruites preferides: el maracuyà o fruita de la passió!!! Ja m’han passat una recepta per fer un pastís de maracuyà. I d’aquí a uns mesos, serà el temps dels mangos. I les mangas (els arbres) ja comencen a anar plens de fruits. Un dia que va fer molt de vent, havies d’anar molt alerta, perquè plovien mangos verds de tot arreu!.

El que em va sorprendre molt van ser un fruit que es diu massala i que és dur com una pedra, del tamany d’una taronja (crec que utilitzen la closca per fer maraques). L’obres i té com una papilla que té gust a compota de poma! Increïble...tot i que més aviat és salvatge i en trobes poc.

I què més...a si, hi ha forces pastisseries (al centre, es clar). I són la versió simplificada de les de Lisboa. Tenen tot un sortit de bolos (pastissets) i bolachas (galetes) que estan força bé. Tot i que sóc de l’opinió que la massa és sempre la mateixa.

I bé, a part d’això, jo estic força feliç amb la meva nutella pagada a preu d’or, i el meu oli d’oliva pel pa amb tomàquet del matí (sense pernil), també pagat a preu d’or...Güens, reconec que l’acompanyo de feta, perquè sóc incapaç de menjar els “tranxetes” que mengen aquí..Tot i que quan torni no crec que la tasti en molt de temps.

També aprofito per fer invents amb totes les espècies que trobo al supermercat d’indians...a vegades no l’encerto massa, però ja sabeu que m’agrada fer experiments.

Us deixo que tinc un sopar. A un restaurant hindú genial que he descobert aquí al costat, i on puc menjar un xai increïble amb appas, que és per llepar-se els dits...ah! i suar, suar i suar, de lo que pica, je, je..

Petons!!!