Si, les coses són diferents fins i tot a correus...Resulta que abans de marxar, les meves amigues olotines em van preparar una fantàstica festa de comiat...amb les conseqüents proves per demostrar les meves facultats de supervivència a les àfriques...que si havia de ballar la dansa de la fertilitat, obrir cocos amb les mans, “passe” de “models” amb llenceria de lleopard, i alguna sorpresa més...
Resulta que es van oblidar d’un dels obsequis que formava part del KdS (kid de supervivència) que cada una de nosaltres rep quan se’ns passa pel cap anar a viure a alguna terra estranya...Aranda del Duero, Brusel.les, Limoge, Valenciane, Boston....MOÇAMBIQUE.
Doncs bé, què podien fer elles, tant preocupades per mi com estaven, pensant que sense l’EBPLS (element bàsic per la supervivència) podia estar en perill en aquell país tant llunya?...enviar-me’l, es clar.
Fa uns dies, el Director de la Universitat em dóna un paper de correus...(pensava que m’arribaria a mi directament, ups). Total, que tinc un paquet esperant-me. A on? Bé, això és tota una gimcana que evitaré explicar-vos. Arribes. Entregues el paper. No et demanen documentació.
(-Carai. I si fos alguna cosa il.legal? Suposo que ja deu haver passat els controls a la frontera...)
Em donen un paquet (sobre el qual li començaven a caure mil sospites del que pot ser). I em diuen que els acompanyi a una sala. Un senyor, agafa un cúter i el comença a obrir.
-Però què fas?
-El vols obrir tu?
-Si, però ara no.
-És que hem de veure el contingut....però el pots obrir tu, si vols...
-Ok. (ups...glu, glu, glu, pensava).
Així que agafo el cúter i el començo a obrir...Van ser uns segons d’aquells...Em vaig enrecordar de cada una d’elles!.Que sera, sera, what ever will be, will be....Començo per un costat (el contrari del senyor). Si veig alguna cosa estranya (pensava) li torno i li dic que no ho vull, i marxo corrents...i si era l’altra part de la llenceria de lleopard???Doncs bé, era...................................
(mirar blog seguent)...
Ai tenyor, tenyor!!!!Haig de dir que, deixant a banda la vergonya que vaig passar els primers instants, aquestes boges van aconseguir alegrar el dia a tot el personal de correus, inclosa jo i una amiga que encara riu!!!!
-E porque estao a mandar isto? (em preguntaven)
-Umas amigas, eu acho que elas estao a brincar....
-Mais isto è para meninos...
-E uma brincadeira pae...
-Iepa, mandar isto de
Pos si, estan una mica malucas, però jo encara ric...i ells segur que també...
Curiositat: Fins fa poc, encara que el paquet ja estigués pagat, aquí pagaves uns mínims (menys d’un euro) per, bé, portar-te l’avís? No ho se exactament...I d’un mes a l’altre ho van pujar un 300%, com la resta de coses... Per mi no és res, es clar..però jo crec que encara flipen que pagués els 2,70 euros per aquell regal estrany...per a ells són tants diners! (I que consti, que em va fer molta ilu rebre un regalet de les estupendes!). Doncs fins i tot em van oferir retornar-lo si no ho podia pagar. Es veu que llavors ho retornen, pagat per l’estat espanyol, i ho donen a caritat...quines coses que s’aprenen!!!
Recordeu, si mai preteneu enviar llenceria de lleopard, penseu-vos-ho dues vegades...
ai nena quines coses que et passen !!!!! jajajajajaja tela amb el moment a correus. t'imagines que t'enviem llenceria de lleopart? ja veig a tots els de correus: que se l'emprovi que se l'emprovi !!!!
ResponEliminajajajjaa
ja em sap greu que haguéssis de pagar tu també. No m'ho pensava pas.
Un paquet així t'hauria vingut bé avui que acabo de parlar amb tu 5 minuts per l'skipe i m'has dit que tens molt mal dia.
A veure si aconsegueixes animar-te i aquesta tarda estas un pèl millor.
ànims !!!!
juas juas!!! vaya tela!!!! i pensavem que igual ja ni t'arribaria... que quasi que t'arriba quan ja tornes..jeje!!! No recordo quan t'ho va enviar la cris, però fa tela marinera de temps!
ResponEliminaja veig que lo de palacio va despacio ... eh???
un petonas arwen!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!