En Ferran ja és aquí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

En Ferran Capmany i Vergés ja ha arribat!!!
Quina il.lusió!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ara que, gràcies a les Malucas, ja se ballar el ritual de la fertilitat, demanaré que m'ensenyin del de benvinguda als nadons!!!

Ja tinc ganes de conèixe't cigronet!!!
(tinc un regal especial per tu, un KdS, per a que siguis un gran viatger...je, je)

Felicitats als pares i a la família, sobretot a la Lídia!!!I a les tietes estupendes!!!

Muitos besinhos desde Maputo!

el PAQUET

Tens un PAQUET a correus...

Si, les coses són diferents fins i tot a correus...Resulta que abans de marxar, les meves amigues olotines em van preparar una fantàstica festa de comiat...amb les conseqüents proves per demostrar les meves facultats de supervivència a les àfriques...que si havia de ballar la dansa de la fertilitat, obrir cocos amb les mans, “passe” de “models” amb llenceria de lleopard, i alguna sorpresa més...

Resulta que es van oblidar d’un dels obsequis que formava part del KdS (kid de supervivència) que cada una de nosaltres rep quan se’ns passa pel cap anar a viure a alguna terra estranya...Aranda del Duero, Brusel.les, Limoge, Valenciane, Boston....MOÇAMBIQUE.

Doncs bé, què podien fer elles, tant preocupades per mi com estaven, pensant que sense l’EBPLS (element bàsic per la supervivència) podia estar en perill en aquell país tant llunya?...enviar-me’l, es clar.

Fa uns dies, el Director de la Universitat em dóna un paper de correus...(pensava que m’arribaria a mi directament, ups). Total, que tinc un paquet esperant-me. A on? Bé, això és tota una gimcana que evitaré explicar-vos. Arribes. Entregues el paper. No et demanen documentació.

(-Carai. I si fos alguna cosa il.legal? Suposo que ja deu haver passat els controls a la frontera...)

Em donen un paquet (sobre el qual li començaven a caure mil sospites del que pot ser). I em diuen que els acompanyi a una sala. Un senyor, agafa un cúter i el comença a obrir.

-Però què fas?

-El vols obrir tu?

-Si, però ara no.

-És que hem de veure el contingut....però el pots obrir tu, si vols...

-Ok. (ups...glu, glu, glu, pensava).

Així que agafo el cúter i el començo a obrir...Van ser uns segons d’aquells...Em vaig enrecordar de cada una d’elles!.Que sera, sera, what ever will be, will be....Començo per un costat (el contrari del senyor). Si veig alguna cosa estranya (pensava) li torno i li dic que no ho vull, i marxo corrents...i si era l’altra part de la llenceria de lleopard???Doncs bé, era...................................

(mirar blog seguent)...

Ai tenyor, tenyor!!!!Haig de dir que, deixant a banda la vergonya que vaig passar els primers instants, aquestes boges van aconseguir alegrar el dia a tot el personal de correus, inclosa jo i una amiga que encara riu!!!!

-E porque estao a mandar isto? (em preguntaven)

-Umas amigas, eu acho que elas estao a brincar....

-Mais isto è para meninos...

-E uma brincadeira pae...

-Iepa, mandar isto de la na Espanya! Tuas amigas estao malucas...!

Pos si, estan una mica malucas, però jo encara ric...i ells segur que també...

Curiositat: Fins fa poc, encara que el paquet ja estigués pagat, aquí pagaves uns mínims (menys d’un euro) per, bé, portar-te l’avís? No ho se exactament...I d’un mes a l’altre ho van pujar un 300%, com la resta de coses... Per mi no és res, es clar..però jo crec que encara flipen que pagués els 2,70 euros per aquell regal estrany...per a ells són tants diners! (I que consti, que em va fer molta ilu rebre un regalet de les estupendes!). Doncs fins i tot em van oferir retornar-lo si no ho podia pagar. Es veu que llavors ho retornen, pagat per l’estat espanyol, i ho donen a caritat...quines coses que s’aprenen!!!

Recordeu, si mai preteneu enviar llenceria de lleopard, penseu-vos-ho dues vegades...

per fi he rebut notícies del meu fill...

Aquestes són les últimes notícies del meu fill i el seu pare, des del nord:

T'envio una foto d'en bob!!! ja està una mica més gran... ara ja menja l'arròs sense partir, es baralla amb els gats, busca formigues i no para de cagar per tot arreu!!!!

però encara em reconeix com el que li posa el menjar... segur que li farà ilusió veure la seva mare!

festival de Timbila, Quissico

Bé, no he aconseguit ordenar les fotos. Són imatges del festival de Timbila, a Quissico. La timbila és com un xilofon que sota les peces de fusta s'hi col.loquen unes carbasses buides per aconseguir un so molt especial. És un instrument tradicional i cada any es fa un concurs a aquest poble per decidir quina és la província que guanya i qeu te el millor grup. Ho fan a una esplanada, amb grades al voltant, just davant d'unes platges que aporten un fons extraodinari. Mentres toquen els del fons, els grups de nenes i nenes ballen dances tradicionals. La veritat que és interessant de veure. Però una estoneta. És com veure, i no vull ofendre a ningú, un concurs de gralles, sempre amb la mateixa melodia, més o menys pels que no som entesos, i que dura 3 dies!!!! Jo només m'hi vaig estar una estoneta i al vespre vaig assistir a una espècie de dances improvitzades que feia la gent on abans hi havia els grups. Les fotos, fetes una mica de lluny, mostren una micca l'ambient. A una d'elles, surt un "renacuajo" que va estar molta estona darrera els ballarins, imitant-los amb molta gràcia. I com ballen!!!!quina energia, quina força. Pura expressió corporal. Els dies abans vaig estar a Inhambane i Tofinho, una zona de costa, on vaig fer snorkel. I vaig estar nedant molta estona, a un metre de........un tauró balena!!!que menja plàncton, per cert! i despés vaig veure saltar balenes imenses a 40m, i una manta gegant que voltava per allà. Ja tinc ganes de fer el curs de submarinisme per poder veure el fantàstic fons marí de Moçambique. Tot i qeu a Tofu, era una mica carillo. `Ja esbrinaré on fer-ho

pebesinhos per tothom!!!